Hola a tots i a totes!
Despres d'anys d'inactivitat general al foro, d'una forma general i total, ja sigui per canvi de tendencies d'ús de les noves tecnologies o tipus de xarxes socials, potser també, caiguda de l'aficio i mil altres possibles motius... Em trobo aqui, 10 anys després del moment en que vaig registrar-me i presentar-me.
Com ha passat el temps! Tenia 17 anys i recordo aquells 2012 i 2013 sobretot amb ENORME nostalgia... Quant vam aprendre, quant vam compartir, quant vam disfrutar, quantes amistats vam fer...
Aquelles trobades, múltiples restauracions alhora, per a diferents estils i gustos pero, tot sota una mateixa afició... Eren un TOT per aquells que ho viviem amb passió... En que ha quedat? No ho se, molt probablement el més proper a definir-ho es, malauradament, en res...
Personalment, per mi, els grans moments del que vam ser els bicilindrics ha quedat en un record llunyà, pero dels més presents al meu cap tot sovint.
Vaig estar gaudint del meu primer bicilindric des del meu primer contacte amb un ferro de 4 rodes el 2012... Amb el foro, l'afició i altres problemes a la baixa el 2014 el vaig vendre però, als pocs mesos en tornava a tenir un d'identic amb el que, tot a sumar, son 10 anys de Dyane 6 a diari com a cotxe principal... No me n'he sabut apartar i m'ha mantingut viu el record i tot el que vaig disfrutar amb aixo.
Durant aquests anys he anat comprant i restaurant altres cotxes, de tipus molt diferents dintre el mon dels classics però el meu bicilindric seguia tenint un paper central en realitat...
Bueno, suposo que es dedueix i qui em coneix més de prop, sap ben del cert tot el que el tema ha significat personalment i, no fa tant de temps, a meitats de 2020, el company Albert del foro, va decidir donar el seu 2cv després d'anys aturat, per tal de que que no es perdés despres de que l'estat del cotxe impedis, en massa aspectes, tornar a la carretera d'una forma massa assumible.
Aixi doncs, el vaig adoptar i, un cop evaluat profundament, la veritat es que restaurar-lo al 100% tenia poc sentit si les coses s'havien de fer com deu mana... L'oxid havia fet massa de les seves i, totes i cada una de les peçes necessitaven feina, substitucio o el que fos...
Tot i aixi, mogut per la nostalgia d'haver disfrutat al seu dia tambe, al costat d'aquest cotxe i amb l'Albert, també el Dani, el Xesco, etc... Els mes "jovenets" del moment que potser teniem més tendència a ajuntar-nos i fer de les nostres.. Vaig començar a moure fils...
La idea inicial, era montar-lo arreglant minims i fer-lo rodar, però, l'estat en que realment es trobava el cotxe ho feia inviable. Per deixar alguna part del cotxe com es mereixia, implicava restaurar-la al 100%, fet que feia que no volgués deixar una peça perfecta i la del costat deixar-la a mitges...
Aqui va començar el cop de cap... Llistes inacabables de recanvis a demanar i ajudes inestimables dels companys fets aqui al seu dia. Pero m'hi vaig llençar de ple.
Aixi estava quan el vaig recollir:
El xassis estava partit completament just per davant del pont davanter, els terres i la pedalera podrits, cops, cops i mes cops, la instalació elèctrica indefinible, etc... etc...
Però amb tossuderia tot, TOT es fa... I a dia d'avui el cotxe està acabat i circulant.
Aniré penjant a estones fotos de tot el procés fins al resultat final. No se si ho veureu pocs o molts, però aqui quedara, una ultima restauració més per qui tingui interès en fer hi un cop d'ull.
Espero que us vagi agradant!!!
Salutacions!
Pau