Hola a tots companys!!!
Començo aquest post per explicar-vos una historia que possiblement a més d'un li ha passat alguna vegada pel cap o li estigui passant en aquest moment coneixent les ments inquietes i hàbils de molts de vosaltres i que va directament relacionada amb la nostra afició, sobretot als més manetes, no se si compartireu amb mi una manera de ser (tot i que estic segur que la majoria si), m'explicaré:
De vegades, treballant amb motos, cotxes vells, veient coses relacionades a la xarxa, en fires, mercats de trastes i recanvis, coses que la gent et comenta… Un mateix es monta idees que et queden grabades i automàticament busques quelcom relacionat amb el teu hobby al que poder aplicar-ho, idees que et semblen perfectes per realitzar el projecte que tants anys fa que volies dur a terme i no ha sigut possible precisament per la falta d'questes idees que a part de la idea bàsica son les que donen a una persona l'empenta a llençar-se i començar aquest "gran projecte", possiblement amb èxit final.
I si senyors, aquest cop m'ha tocat a mi, de vacances escolars (fins fa pocs dies), materials a tocar de la mà que s'han anat recopilant al llarg dels anys fruit d'haber-los relacionat amb les anteriors idees… Finalment, la idea es clara, el dibuix mental de l'artefacte ja existeix a la meva ment, agafo llapis, regle, goma i paper i aquesta imatge mental es va plasmant en un full de paper, al mateix temps que el dibuixes te n'adones que algunes d'aquestes idees no eren del tot correctes, però tampoc molt desencaminades per el que la lògica acabava de fer la seva feina i solucionava el problema fins a obtenir per complet el resultat teòric de l'invent.
Passem a la part pràctica, recopilació dels materials precisos, càlcul de pressupostos, eines i parlar amb el crack, el meu avi, que es qui m'ajudarà a dur a terme el meu projecte com molts altres que he realitzat amb els anys i al qual li dec tot, ja que entre els dos no hi ha hagut projecte que se'ns hagi resistit.
Ens falta ferro, quin ens podrá servir? –barra quadrada de 4x4cm i 1,5mm de gruix, endavant doncs, mides preses, al ferrer, vell conegut que, entusiasmat per la idea, em dona un cop de mà rapidament i em té llestes les peçes demanades amb rapidesa.
Avi al soldador, jo a tallar, foradar, pulir, puntejar… i entre tots dos anar discutint mentre treballem a bon ritme com fer-ho tot, perquè aixo així, perquè lo altre d'un altra manera, arreglant i perfilant així tots els defectes mecànics que la cosa no tenia en la teòrica pero que tanmateix apareixen sempre a la practica i ajuda a que no tornin a aparèixer.
La idea es clara, ràpida i en el fons senzilla, per lo que es treballa bé i ràpid i la muntanya de ferros i materials comença a agafar forma ràpidament.
Però bé… anem al gra, que collon… es el que estic fent perquè encara no os ho he dit…
Bé(disculpeu-me una mica més d' explicació... jejejej
), des de molt petit, com a tot amant dels cotxes, i que degut a l'edat, ni cotxes ni motos ni res… m' agradaven moltíssim els karts, pero cuidadin, els meus gustos sempre han sigut "clàssics"… no m'agrada res fora del normal, us pot semblar una estupidesa pero us ho he d'explicar, no sé si algunes vegades, potser de petits, als que tingueu sobretot la mateixa edat que jo o alguns anys més (vec que no abunda...
), d'haver-vos regalat el tipic cotxet de joguina molt maco, pero que en comptes de portar rodes normals, portava unes rodes enormes de "monster truck" d'aquestos o coses semblants... Doncs a mi no m'agradaven, simplement no jugava amb ells, d'altra banda recordo tenir un Cadillac negre d'aquestos de "burago" que m'encantava i era realista al 100%.
I el mateix passa en la realitat amb els karts, els de pista, amplissims, rodes petites i llises, asiento de plastic, volant lleig i motor darrere, no, no s'assemblen gens a un cotxe, i no m'agradaven ni m'agraden per a res, es més, no m'ha fet mai cap il.lusió exagerada el fet d'anar a un karting... Per una altra banda hi ha els "kartcross", pero més del mateix, exagerades rodes de cuad amplissimes, motor enorme i un xassis que sembla una gàbia de periquitos, al meu gust, lletgissims...
Doncs bé, el meu projecte consisteix en fer quelcom molt poc frequent entre els que construeixen Karts i aquest tipus de trastes, consisteix en fer un "vehicle petit", realita dintre del que bonament es pugui (el que no ho sigui será culpa del pressupost), detallat en prestacions i acabats... I al mateix temps intentar que sigui tan eficaç com els que al meu gust son lletjos i així obtenir quelcom que funcioni bé, amb una estètica que m'agradi, bona posició de conducció comode i amb detalls, i que al mateix temps pugui ser capaç de passar per damunt a un "irrealista" kart de tota la vida.
Així doncs i sens allargarme més començo a mostrar-vos el meu projecte d'estiu després de tant de temps de pensar i pensar...
Primer de tot dir-vos que vaig descartar les 4 rodes, bàsicament per pressupost, trobar 4 rodes iguals i bones costa, més fer un tren de tracció amb un sol eix, integrar-li un disc, un plat dentat, coixinets... car, i complex també per suposat.
Per lo tant farem un vehicle de 3 rodes, pero a primera idea ve al cap la paraula "inestable", pero inestable si la roda “única” va davant, que tal si la posem darrere? La cosa cambia (seria com un 2cv, tot s'apoia davant impedint que volqui, si no, seria el mateix que anar amb un 2cv marxa enrere.) com posar una roda darrere? Varies opcions, un motor de Vespino amb roda acoplada? Un motor de Vespino noooo!!!! un basculant i un motor a part.
Motors... la cosa será detallada i pesarà lo seu, per lo tant farà falta un bon motor. Després de pensar un rato truco a un amic que fa anys va destrossar una Pit bike de 107cc (uns 12cv) i encara conservava el motor que em va donar, inclús el circuït elèctric de la moto amb clau, etc... ( em sap greu perque ho tenia tot, inclús arranque elèctric pero trencat... aixo em va fer mal, ja hagués sigut el toc de perfecció).
Basculant amb suspensions i davant rígid i dos rodes "impinchables" de carretilla amb coixinets incorporats (quelcom del que no tardaré a arrepentir-me) la de darrere, roda de Derbi Sport Coppa amb frè integrat a tambor.
Dir-vos també que he buscat un "nom" o "marca" per el meu bólido, no es l'únic que tinc en ment fer i m'agradaria poder-los anomenar per un nom, així que us explicaré el perquè de la seva "marca".
Com ja sabreu molts de vosaltres, estan "de moda" les carreres d'andròmines, algo ben popular a la nostra terra, un cop, varem decidir participar en una carrera amb dos bicicletes soldades i 4 plastics de carroceria, portavem pedals i quan els van veure ens van fer tallar la cadena a radial perquè no es podia portar MOTOR ni res que ho pugués propulsar més que la pendent del carrer en que estavem. Va ser un dia una mica fotut per mi, perquè no dir-ho... ja que vam ser jo i un altre amic els que bàsicament haviem construït l'andròmina, i fent-la, necessitava un cúter, i com que no n'hi havia i no s'allarga mes d'un pam del front, vaig agafar una funda de fulles de cúter i fent-ne sortir una una miqueta feia servir-ho com a cuter normal, i va passar el que tenia que passar, al fer força la fulla va tallar la funda i me la vaig clavar al palmell de la mà ben endins havent-me de posar "grapes" a la mà i deixar-la quieta tota envenada, fet pel qual jo no vaig poder fer res més que veure com els altres disfrutaven la carrera...
D'aquest anècdota de la carrera d’andròmies al cap pensava... andròmines sense motor... sense motor? No res! a mi m'agrada la gasolina senyors, doncs andròmina amb motor s'ha dit! Per tant el meu nou artefacte s'anomenarà ANDROMOTOR que no es res més que ajuntar "ANDROmina i MOTOR" em va agradar i hasta tinc fet un "logo" jejeje (cutre un rato llarg, pero em fa il.lusio, perquè no dir-vos-ho).
Bé, i FINALMENT, potser d'un dels "totxos" més rollos mai escrits al foro, os presento amb imatges la primera versió de l'"ANDROMOTOR":
Començem, el xassis bàsic consisteix en dos barres de 2 metres de llarg separades 21 cm entre elles (mida del basculant de la Derbi Sport Coppa):
En aquestes imatges ja es pot veure començat el soport del motor realitzant una "U" amb una barra metal.lica en forma d'angle, tallant i ajuntant:
El motor, de la pit bike 107cc, 12 cv aproximadament, 4 temps i 4 velocitats amb encesa electrònica, carregador de bateria i arranc elèctric trencat i arrencat d'arrel... Una màquina, no os podeu imaginar lo bé que sona, sembla una Harley a relanti!
El carburador:
La donant de basculant, roda i suspesnsions, que realment em sap greu, i si ha arribat a aquesta fi no es mes culpa que del del taller del poble que em va posar platinos nous a la moto sense reglarlos i la moto no arrancava, i jo creient-la inútil llavors, la vaig desguassar i li vaig "destrossar" el motor amb les meves manasses de fa uns anys, i ara... bé ho deixo que crec que ja ho veieu...
Aqui que vejeu com encaixa el basaculant de la moto, pero com us he dit, la teoria falla a la practica i es van haver de fer moltes modificacions per posar el basculant a una posició correcta, res és tan facil com sembla, si es vol fer ben fet es clar.
Bueno... sembla que ens falta material i... ostres, se m'han emportat el pobre Dyane ja fa temps i tinc la moto del dia a dia (Factory Bike Desert RP) amb la roda punxada, bueno... no hi ha problema, aqui tenim llesta a una infatigable mula de càrrega llesta per a treballar i soportar el que faci falta jejejeje
Rodes davanteres, primer em semblaven fantàstiques, ara m'arrepenteixo d'haver-me decidit per elles, encara que quan es trenquin en posaré unes de més grans.
Continuem fent la "U" de subjecció del motor:
Aqui ja la "U" montada amb el motor subjecte a ella i els soports de la suspensió, així com l'anclatge final del basculant en posició correcta:
Aqui LA BUTACA! res de cadiretes de plastic, comoditat senyors, comooooditat jejeje I quines tapisseries de l'època tan "luxoses" no?? jajaja
Anem ara a pel pont davanter, fot molt que despres de tant treballar no hagis pensat a fer fotos del procés...
Els dies seguents varen ser intensius, tardes senceres tancats al garatge entre guspires del soldador, cops de martell, radial, taladro... bueno, vam sortir com si haguéssim anat a la mina, pero la cosa rendia i a les poques hores la direcció ja començava a funcionar correctament després de montar-la primer d'una manera que no ens agradava com quedava i era incòmoda a la condució.
Aqui els resultats:
I senyores i senyors, aqui el teniu com va quedar de moment, a falta del volant, la palanca de canvis i els pedals.
Podeu trobar fallos, molts, que si el xassis es doblegaria amb facilitat donada la seva longitud, etc... Tranquilitat, tot está escrit, dibuixat i pensat jejejejeje
Pero eeeeiii no s'acaba la cosa aqui eeeeh!!! Com he dit, no m'agraden els trastos "irreals", mantinc el meu gust i ja que no he pogut assolir la "realitat" en l'aspecte mecànic, el vull aconseguit estètic, es a dir, tocará carrossar i detallar, etc...
Bueno, no me allargo més per avui, espero que us agradi l'invent i com el porto, ja us aniré pujant avencços i detalls fins a concluïr la seva construcció. També he de dir que els avenços ja son molts més dels que us he mostrat, però la questió es que tinc el traste presentat en un altre foro i no es questió de copiar y pegar el text, sino de traduïrlo a mà perque quedi bé i adequar-lo una mica a on es vol publicar, etc... no es feina facil.
Salutacionsss companysss!!!
Pau
PD: He estat pensant i discutint amb companys sobre el sistema de direcció, conec on hi ha les restes d'una AKS 400 sense res, ni vidres ni portes, ni interiors ni motor... pero que en queda la caracola i els baixos, i he pensat de treure-li la cremallera i montar-la al traste per aconseguir una direcció molt i molt millor, abui hi he anat i li he tret les ròtules de direcció que quedaran molt més bé que com ho tenia fins ara, però la idea es posar-li la cremallera, com ho veieu? Si ho veieu bé, em podrieu indicar exactament com treure-la, ja que té els braços de la suspensió als costats que em fan nosa...